Encontre amb Kris Verdonck, il·lustrat amb la instal·lació Dancer #1 i imatges d'altres obres. Ens parlarà dels plantejaments i conceptes de base del seu treball que explora la relació entre l'home i la màquina en el nostre món altament tecnològic. El creador belga se situa en una zona de trànsit entre les arts visuals i el teatre, entre la instal·lació i l'acció, entre la dansa i l'arquitectura, el que fa que les seves obres siguin difícilment classificables.
Segons Verdonck, l'home prova d'assolir per mitjà de la ciència el regne de la perfecció, del control absolut, de l'infalible –i, per tant, diví?–, però aquesta carrera el du a un alt grau d'alienació, de por i de solitud, d'Umheimlichkeit. En els treballs teatrals de Kris Verdonck, els personatges són quasi-cyborgs, éssers intermitjos en transició entre l'ésser humà i el robot que pateixen per no ser ni una cosa ni altra.
A Dancer # 1, instal·lació produïda per al KunstenFESTIVALdesArts de Brussel·les, un senzill artefacte mecànic transfereix moviment, fa ballar una barra de ferro en forma de L. A causa de l'excés d'energia que rep, l'objecte comença a desplegar un comportament descontrolat i potser per això més humà, sembla adquirir ànima; es converteix en un ballarí que balla fins a morir, o en una màquina que mor. Verdonk llença una metàfora tan descarnada como eficaç, carregada d'ironia: el ballarí com a cos màquina.
