Gran/Petit

…Hola, finalment he aconseguit que aquest aparell funcioni, m'ha costat una mica i bé… em fa una certa il·lusió fer-vos aquesta explicació amb cassette perquè no he fet mai res així, sempre escric, però, en aquest cas, com que una de les premisses de les nits salvatges és..., fer una proposta sobre alguna cosa que et passi pel cap que no tingui res a veure amb la dansa, que és el que he estat fent sempre, doncs això d'explicar-vos també amb un enregistrament, també és una novetat per a mi i em fa certa trempera, la veritat, fer-ho… A més a més, també tinc coses escrites però no tinc ordenador, per tant haureu de fer igualment, tant per l'escrit com per la gravació, una transcripció. Llavors… bé, començo.

La proposta me la va fer La Porta, a l'estiu i, com sempre que et fan una proposta, apareix l'il·lusió de poder-la fer i també els dubtes de poder-la fer: tinc coses a dir? li pot interessar a algú? m'agrada el fet de poder entretenir a algú una estona.

M'apreten per que escrigui i a mi escriure el que vull fer em condiciona d'una manera que no m'agrada. Perquè no, només presentar l'idea i deixar que la gent s'imagini el que vulgui? Això de que hagis de justificar les teves idees, que les hagis d'explicar, que hagis de fer una sinopsi sempre m'ha molestat una mica, no se el perquè, potser perque he treballat majoritariament per altres creadors i ja ho han fet ells per mi.

………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………..

Segona part.

M'agradaria parlar sobre el moviment sense codificar. Tenia moltes ganes de, per una part visualitzar-ho amb imatges de video o amb fotografies  o amb diapositives, encara no se ben bé com ho faré ( jo crec que en video ). Això em ve perque tinc molta experiència amb gent que no balla. He hagut de treballar  amb actors, he hagut de coreografiar moviments per masses, ( per exemple als Jocs Olímpics o esdeveniments que s'han fet al estadi) i sempre he observat com es balluguen els cossos que no han passat per una educació de moviment. Tots el cossos en general, tant els grossos, com els petits, com els de gent gran, com els de joves…es balluguen de per si. Trobo que tothom te la necesitat de bellugar-se. Desde que neixes, els nens petits quan comencen a fer una passa rera l'altra és la seva primera gran satisfacció, jo crec.

A partir d'aquesta idea vaig començar a recordar tots uns moviments que fem sense pensar que crec que estan al limit del que podria ser dansar. Aquí està   la meva pregunta, el meu dilema: què és i què no és dansa?. Aquesta pregunta no la contestaré, la deixaré a l'aire, i m'agradaria que totes aquestes imatges que vull recollir  us fessin pensar amb aquest fet.

A partir d'aquí, de començar  pel que seria un moviment sense codi, vaig arribar a una conclusió… bé, no és una conclusió. Té a veure amb això que us he explicat del moviment per masses o coreografiar moviments de mobles o d'objectes inanimats. He coreografiat quantitat de coses que estan fora del que

és la normalitat. Crear una dansa d'armaris, o armaris i neveres no és una cosa que m'hagin ensenyat al Institut del Teatre ni enlloc. Has de fer servir l'intuició, i  els coneixements que has anat adquirint amb la pràctica, veient a altra gent, comparant i observan.

Llavors, també hi ha una cosa que s'em barreja, potser perque he treballat molt per format gran, doncs el contrari, el format petit. Si hagués de titular aquest treball m'agradaria titular-lo ALLÓ QUE ÉS GRAN I ALLÓ QUE ÉS PETIT. Aquesta seria la part final, allà on he arribat, a voler parlar de alló gran i d' alló petit…

(versió completa a Publicacions)

!! solo disponible en catalán

Actor de la meva nit: Jordi Vidal
Agraïments: Oscar Dasí, Edició video i als amics que han volgut saltar