Yo no puedo decir que todos los mirlos son negros. Porque un día vi mirlos blancos

Barcelona (2007)

Explicació d'un treball en procés.

Només balla cap enfora. Ballarines amb panxa. Molt tècnic, però amb poca personalitat. S'emborratxa de moviment. No estiren les puntes. Té problemes amb la primera. Ho fa tot cap endins. No defineix. Molta tensió. Un altre exemple del típic peu català. No controla els extrems. Dur i poc flexible. Li falta plié. Mala col·locació. Perd l'eix en els girs. Només reprodueix formes…
Heus aquí una llista de comentaris que he sentit –i alguns fins i tot els he pronunciat jo mateix– a la sortida de diferents espectacles de moviment.
La pregunta és: Quina base utilitzem per emetre judicis d'aquesta mena? O el que és el mateix: Qui té dret a pontificar i decidir que un moviment és bo i un altre no?

Qualsevol base que s'utilitzi per catalogar el moviment és susceptible de ser destruïda.

Aquest és el punt de partida de la investigació.
L'evolució de la dansa i el moviment en general s'ha basat en afegir noves formes que han establert nous moviments (o viceversa, nous moviments que han establert noves formes) i en descartar-ne d'altres més antigues. Les formes i els moviments s'han anat renovant, però amb el pas del temps les noves aportacions s'han convertit en tècniques o escoles i, al final, han format constel•lacions de roques inamovibles i impermeables, a imatge de les precedents.

Tot el que és nou és aparentment absurd inicialment; després, davant l'ordre establert, es converteix en absurd disfressat d'acadèmic o santificat, per finalment, transcorregut un temps, tornar a l'absurd.

A aquestes alçades, no té cap sentit emprendre la recerca d'una nova manera de moure's, per molt personal o molt acrobàtica que sigui. La idea es començar des del que tinc: el moviment (el meu moviment) i intentar despullar-lo al màxim de formes i idees acadèmiques (Com més aprenc, més provo d'oblidar) com a punt de partida per investigar sobre els principis que el conformen. Pel moment m'estic centrant en tres grans blocs:

1 Ordre i transmissió. Gènesi del moviment en el cervell, des del qual s'envia una ordre que arriba als músculs a través del sistema nerviós.

2 Motor. Materialització del moviment per l'acció de la musculatura.

3 Estructura. De com una estructura extremadament complexa com la que conforma el cos humà s'adapta i manté la seva distribució en totes i cadascuna de les posicions per les quals passa durant una sèrie de moviments.

Aquest projecte va començar el setembre de 2006 i continuarà durant el 2007 dividit en blocs o residències amb les seves respectives mostres del treball en procés. Pel moment, hi he treballat durant un mes i mig. He assentat les bases de moviment sobre les que es desenvoluparà l'estudi i he comprovat que la càmera de vídeo és una bona eina per captar formes i moviments a un nivell imperceptible per l'ull humà. Si aquestes imatges s'editen i després es reprodueixen, es pot aconseguir que aquelles formes, posicions o moviments que l'ull humà no va captar, aflorin de nou en un format que permeti apreciar-les.
Així que, per ara, tinc clara la direcció en la què vull investigar i estic començant a trobar eines i formats.

Els grans creadors del segle XX són tan grenyuts que quan penso en les seves cabelleres em sento partidari d'un nou Toro Sentado. Una cop eliminades totes les explicacions de totes les creences, els exposo la meva opinió: qualsevol cabellera és, alhora, susceptible de fer-se descabellar, però és descortès respecte a l'enemic dur una perruca.

Direcció i interpretació: Sergi Fäustino
Imatges: Mònica Pascual
Amb el suport de: residència d'investigació a Tanzquartier Wien - programa IDEE i La Porta/espacio cómodo