Tres personas, todos los cuerpos

Som molts cossos, tants com hem ballat.

Som trossets i cossos d'altres, som les restes d'aquests cossos que se'ns han quedat apegats i les seves versions futures, la seva memòria transformada.

---------------------------------------------

El projecte que presenta Bea Fernández sorgeix d'un interès per compartir la seva experiència com a intèrpret amb altres intèrprets, d'un interès en aprofundir sobre certs temes, que a l'hora de parlar de la creació, queden en un segon lloc o en una capa oculta. Quan es va plantejar el projecte van sorgir dues vies de comunicació, d'exploració i d'intercanvi que han donat lloc a la peça escènica (Tres personas, todos los cuerpos) i a la instal·lació (Los que se ven entre sí). Les dues creacions es presenten paral·lelament.

- L'escena:  [ Tres personas, todos los cuerpos ]

Quan es toca la qüestió de l'intèrpret, no es pot deixar de tocar el fet escènic com a realitat; tractar de situar les qüestions plantejades al document en la vivència actual d'allò escènic, i a través de la col·laboració amb dos intèrprets de diferents trajectòries.

Tres personas, som Monse Penela, Mauricio González i Bea Fernández, més todos los cuerpos que hem revisat del passat per a versionar-los en el present des de diferents perspectives. Treballem amb Cossos carregats de llenguatges i tendències per les quals hem transitat, com a capes de roba que han anat configurant la nostra presència.

La peça es construeix en la suma de tres intervencions solitàries que tenen com a base temàtica la memòria del cos del ballarí com a arxiu viu de dades i records transitats al llarg de la seva trajectòria professional, i la manera en com cada un de nosaltres s'identifica amb aquestes matèries des del present.
L'acció consisteix a crear un mosaic de restes de cossos del passat. Un espai de temps real on s'insereixen els espais de memòria, cossos viscuts a altres peces passades o restes de treballs que mai no es van ensenyar.

M'interessa el rol de l'intèrpret, com a matèria de l'escena, com a vivència, com a subjecte processual, per això aquesta peça té una direcció i tres autories, cada intervenció té les seves pròpies regles creades des de dins, des d'aquest lloc de l'intèrpret que acciona i compon en temps real en les sessions de treball.
Entrem a la rebotiga del visible, en aquesta part del pensament de l'intèrpret que el públic normalment no veu.

Tot això té a veure amb la idea de reinventar-se com a projecció futura i el millor és que implica una renovació.

Aquest treball està dedicat a:

Marga Guergué, Sabine Dahrendorf i Alfonso Ordóñez, Carmelo Salazar, Olga Mesa, Elena Córdoba, María de Avila, Carlos Fernández, Katie Duck, Lorenzo Godoy, Carmen Roche, Maya Plisetskaya, Monica Valenciano, Juan Hidalgo, Gary Stevens, Juan Loriente, Nekane Santamaría, Maria José Pire, Oscar Dasí, Carlos Malquerie i alguns més...

- La instal·lació: [ los que se ven entre si ]

A partir de les converses amb 16 intèrprets de diferents àmbits de la creació actual, s'ha tractat de produir un document que relacioni aquestes diferents perspectives sobre la figura de l'intèrpret (sobre la seva relació amb la creació, amb l'autor, sobre el significat actual de les empremtes que queden dels diferents treballs i la utilització d'aquestes i altres influències, sobre la seva relació amb l'escena i amb el públic). Un document que pugui apropar-nos a través d'un recorregut a aquesta altra mirada (més interna?), i que recull diferents experiències i qüestions sobre la creació i el fet escènic.

Càmera i Edició: Elena Albert

Gràcies a tots els entrevistats: Africa Navarro, Natali Labiano, Carme Torrent, Gema Díaz, Mercè Recacha, Mònica Muntaner, Sílvia Sant Funk, Jordi Casanovas, Norberto Llopis, Mauricio González, Jesús Barranco, Raquel Sánchez, Amalia  Fernández, Lola Giménez, Monse Penela, Sofía Asencio.

Projecte global recolzat per:
EADC, Generalitat de Catalunya; ICUB, Ajuntament de Barcelona; Institut Ramon Llull; Canarias CREA

I amb la col·laboració de:
La Poderosa (Barcelona); La Porta - Espacios cómodos 2009 (Barcelona); La Caldera (Barcelona); Las Fernández (Barcelona); Cel·lula Pontós (Girona); L'animal a l'esquena (Girona); Programa de residencias DAT / ETC (Las Palmas de Gran Canaria); l'Estruch de l'Ajuntament de Sabadell

Aquí un extracte del document:

Idea i direcció: Bea Fernández
Creació i interpretació: Bea Fernández, Mauricio González i Montse Penela
Il·luminació: Jeroen Smits
Una producció de: Las Santas