Sense títol et fa pensar sense text. M'interessa que no hi hagi un suport en alguna cosa codificada com el llenguatge textual i centrar-me en el llenguatge del cos, de la seva activitat i de la imatge.
Sin título, en colores és una peça que segueix com a patró la idea de continuïtat jeroglífica. No té, per tant, un ordre narratiu i la distància entre els diferents esdeveniments que la componen és premeditada, per aconseguir que els esdeveniments siguin vitals per produir l'estat necessari cap al següent esdeveniment o acció. La peça està basada en la recerca d'un tercer: persona o element, amb l'objectiu de fugir d'una lectura binària i bidimensional de les coses, de la realitat.
Sin título, en colores és la trobada d'un trio compost per un coreògraf, un pianista i un aizkolari.