Setup és part d'una investigació sobre la percepció dins de l'espai escènic –l'espai en què el text i el context es troben amb una xarxa de mecanismes que alterarà la relació amb l'espectador–. Després de la creació de Pixel, aquesta investigació té el mateix punt de partida, però ara se centra i pren forma a partir de detalls anteriorment oblidats, en un desconcertant univers espacial en què el tema central és la comunicació i la intimitat,
Aquesta idiosincràsia espacial, de la mateixa manera que la idea de creació, rebutja acceptar el lloc en què el treball s'està desenvolupant com una cosa separada d'aquest. Un lloc per a la reflexió, la transgressió i el dubte, aquí es troba el centre de l'experiència escènica.
Veure és ésser vist i gairebé res ens separa del que ens observa. Amb tot, aquest joc de proximitats ens porta a una distància crítica, a territoris en què les fronteres s'alcen un cop més.
Setup parla de la comunicació. Si em dius qui ets t'explicaré una història o, fins i tot, Digue'm qui ets i et diré qui sóc jo. A Setup el que es diu és important; la comunicació es fa a través del cos. Estar d'acord no implica comunicar-se i estar en desacord és amb freqüència un acte més íntim. El text és el cos. El context és també el mateix cos. La comunicació existeix, però l'espai de maniobra es fa més limitat. El temps s'ha esgotat fa estona.

La cadira està trencada, però encara t'hi pots asseure.

-Rui Horta-