Primera fase del procés: (buscant un objecte)

Estic demanant a la gent que mantingui els ulls oberts o que busqui un tipus específic d'objecte (que descric més endavant). Aquest objecte ha de ser trobat preferiblement al carrer. M'agradaria que guardéssiu aquests objectes i me'ls donéssiu la propera vegada que us vegi; podria ser d'aquí a uns anys.

Segona fase del procés: (definint la presència d'un objecte)

"Monstres" són aquesta mena d'objectes que desafien la teva mirada, objectes que t'obliguen a mirar; un monstre real i no fictici. Objectes que podries imaginar-te en el teu camp visual però en els quals encara hi ha alguna cosa estranya, fosca. Tu mateix podries haver-te'ls trobat pel carrer, no són d'una extravagància que salti a la vista, són, de fet, força comuns, gairebé vulgars. Has d'haver-los mirat per adonar-te que són estranys. No presenten cap utilitat, series incapaç d'endevinar d'on provenen, per a què han servit. Són obtusos, mancats de gràcia, res en ells insinua la seva raó de ser, són grollers, fins i tot, desagradables; si te'ls posen damunt la mà, a vegades el primer impuls és deixar-los caure en un acte reflex o somriure violentat i preguntar: què és això? Sembla que són, però no són, no són res. Però existeixen, són una desafortunada coincidència per a alguns i un alleujament per a d'altres. Són monstres i per això amenacen desaparició, suggereixen absència, disseminació, es troben a mig camí entre ser un cos sense porus o un porus sense cos.