La teoria dels universos paral·lels va ser proposada per primera vegada en 1950 pel físic nord-americà Hugh Everett, en la qual intentava explicar els misteris de la mecànica quàntica que resultaven completament desconcertants per als científics. Expressat d'una manera molt simplificada, el que va proposar Everett va ser que cada vegada que s'explora una nova possibilitat física, l'univers es divideix. Per a cada alternativa possible es crea un univers propi.

Un exemple pot ajudar-nos a entendre aquest concepte: imaginem que un vianant escapa per poc de ser atropellat per un cotxe. Aquest esdeveniment té lloc en un univers, però en un altre pot haver resultat atropellat i estar recuperant-se en un hospital. I en un tercer, pot haver mort. El nombre de possibilitats és infinit.

Segons el físic téorico Michio Kaku, a la mateixa habitació en la qual ens trobem en el moment de llegir aquest text, coexisteixen mons on els alemanys van guanyar la II Guerra Mundial, on els extraterrestres ens han visitat des de l'espai exterior, i fins i tot on vostè no ha nascut. Tot això fa que em plantegi moltes qüestions sobre la meva vida, sobre les meves eleccions, sobre les meves decisions.... Sobre tots aquests joes que caminen per allà pul·lulant vivint tot allò que jo he decidit no viure. I això fa que la ràbia creixi en el meu interior i m'impulsa a explorar a través del moviment, la paraula i totes les eines que tingui al meu abast, aquestes altres realitats, de les quins, el meu jo actual pugues que sigui també, simplement (i molt tristament) el resultat d'una decisió no presa.

No existeix un passat privilegiat... Existeixen una infinitat de Passats, tots igualment vàlids... En tots i cada un dels instants del Temps, per breus que els suposem, la línia dels esdeveniments es bifurca com el tronc d'un arbre a què li naixessin branques bessones.

André Maurois