Estem veient una pel·lícula. En un moment donat els personatges que havien guiat la trama argumental abandonen el pla. La càmera es queda enquadrant l'espai buit, que pot ser un paisatge natural, una habitació o una ciutat. Els personatges no tornen. És possible que la càmera es comenci a moure lentament, com en aquell primer pla seqüència de Sacrifici (Andrei Tarkovski, 1986) en què el moviment de la càmera simulava el…

Tornem ara a l'espai teatral. Som a platea, asseguts, a les fosques. A l'escenari, hi veiem una cuina gran d'estil hiperrealista. Ocupa tot l'espai. Des de la nostra posició d'espectadors entenem que es tracta d'una escenografia. Esperem. Continuem esperant, però no apareix ningú. Mirem, observem, pot ser que en silenci. Progressivament es transforma la nostra visió de la cuina. Allò que consideràvem part d'un decorat o una escenografia sobre la qual…

Tiempo cinematográfico en la escena contemporánea és el títol de la tesi doctoral escrita per Isabel de Naverán i dirigida per José A. Sánchez, que va ser defensada el 26 d'octubre del 2010 a la Facultat de Belles Arts de la UPV/EHU davant d'un tribunal format per Jon Barredo, Inmaculada Jiménez, Victoria Pérez, Fernando Quesada i Isis Saz. Aquesta tesi ha estat realitzada gràcies a una beca d'investigació predoctoral del Departament de Política Científica del Govern Basc (2004-2008) i d'una residència a Azala (2009-2010). Fins avui, la Lectura de tesi s'ha dut a terme dos cops. La primera, el 3 d'agost del 2010 a Azala, va tenir una durada de 10 hores i va ser llegida per Matxalen de Pedro, Idoia Zabaleta, Igor de Quadra i Ixiar Rozas; la segona va tenir lloc a Living Room Festival (Madrid) el 20 de desembre del 2010 i va ser llegida per Miguel Jerez, Celso Giménez, Maral Kekijan, Isabel de Naverán i María Jerez.