Tenim un problema, perquè estem en la vibració del poder i de la por.
Aquesta vibració et redueix la visió.
Canviar de visió significa tornar al plaer.
El plaer de la creació és el poder de la transformació.
Siguem animistes, creguem en l'ànima, tornem-nos animistes de la realitat.
Oskar Gómez Mata col·loca a la porta del seu espectacle un estrany cartellet que diu Absent. Sóc a missa, torno de seguida. I tot d'una, hi tenim la metafísica convocada: aquí parlarem de l'ànima. La dels homes i també la dels objectes. Al començament de la vetllada, l'animisme i les tremolors. Però gens estudiat des d'una perspectiva religiosa, ja que la companyia l'Alakran qüestiona fins a un extrem els nostres mites i les idees rebudes, se'n riu. Es podria dir que aquest teatre amb les seves divagacions i extravagàncies condueix a una despossessió de si mateix; fent servir l'humor per dur-nos, un moment, a establir un nou pacte amb l'escena. El temps de demanar-se, per exemple: de tant voler mantenir les aparences, s'acaba perdent l'ànima?
Michèle Pralong
------
Coproducció: Cie l'Alakran, Le Grü/Théâtre du Grütli (Ginebra), Festival de La Cité (Lausanne), Centre Pompidou/Les Spectacles vivants (París), Bonlieu Scène nationale (Annecy), Festival Mapa (Pontós), Arsenic (Lausanne), Gessnerallee (Zuric)
La companyia l'Alakran rep el suport de la República i Cantó de Ginebra i del Departament de Cultura de la Ciutat de Ginebra. La gira rep el suport de Pro Helvetia (Fondation suisse pour la culture) i de la CORODIS (Comission romande de distribution de spectacles)