Ens convertim en imatges on submergir-se

Projecte inicial

1. Laboratori de moviment centrat en l'exploració de:

a) La utilització del cos en la seva càrrega metafòrica, emocional i identitària.
b) El micromoviment i l'experiència del detall.
c) El moviment com a mitjà per experimentar canvis d'estat físics i emocionals.
d) Atenció a la pausa, al silenci i a l'exploració d'altres maneres d'estar en escena.
e) Permetre l'ambigüitat i la pluralitat de lectures: amb l'obertura del moviment a espais poc comuns, amb l'exploració dels múltiples estats de l'intèrpret.
f) La relació del moviment amb l'espai: l'ús de l'espai com a generador de diàleg i de construcció de relats.
g) Articulació dels canvis de l'espai escènic.
h) La relació entre el moviment i la càmera: utilització de la camera com a objecte i també com a mirada, generant discursos i perspectives en el moviment i el cos.
i) La relació entre el moviment i la música: la música serà una part més en el procés de creació. La música i el moviment són elements en un procés de creació compartit. 
j) La relació entre el moviment i el material gràfic

2. Creació i posada en escena
[articulació dels diferents elements en temps - espai]

El moviment, la dansa i la presència de l'intèrpret.
L'articulació coreogràfica.
La dramatúrgia i el desenvolupament de l'acció escènica.
La proposta d'un espai escènic coherent però dialogant.
La dimensió audivisual: quin paper juguen la càmera i la projecció en la construcció de l'acció i de l'espai escènic, i com poden proporcionar un diàleg  personal, particular, paral•lel (i fins i tot autònom).
El material gràfic: com construeix l'espai escènic i quines lectures aporta a l'acció escènica.
La creació de materials de documentació que donin suport al procés de treball. Aquests materials no es treballen sinó que es mantenen com a productes en brut. La documentació es durà a terme fent ús dels següents suports:

El mitjà audiovisual: enregistrament dels assajos i del treball, de les converses entre l'equip i de l'equip amb el públic.
La fotografia: (similar a l'audiovisual)
Enregistrament amb una gravadora de so dels diàlegs i els sons que es produeixen en els assajos.
La transcripció i la documentació escrita: transcripció de les reflexions i de les preguntes entorn i al llarg del procés, així com també aquells textos més metafòrics i lliures.

Projecte final / projecte dut a terme

L'encontre amb el coreògraf portuguès João Fiadeiro, en el marc del taller de C.T.R. i les sessions de coaching que formen part del Cicle Duplo Sentido  organitzat per la Porta i dut a terme a La Caldera (26 setembre - 5 d'octubre 2008), em provoca una reflexió en relació al meu treball que serà clau en el desenvolupament del projecte Ens convertim en imatges on submergir-se. Aquesta reflexió es concreta en dos reconsideracions bàsiques alhora d'atacar el treball de creació:

1. La necessitat de distanciar-me del significat i del concepte: abandonar el desig de control i de significació.
2. Simplificar, reduir la proposta: reconèixer la imatge / l'acció / la idea detonant i permetre que aquesta marqui la direcció del treball.

- El procés de creació
Proposa la diferenciació i separació dels elements i de les idees. També, hem evitat que l'anàlisi i la creació de significats siguin el motor del procés de creació. Hem treballat a través de la insistència i profunditzant en la proposta en si mateixa, de manera que és aquesta qui va proposant una coherència interna i una dramatúrgia.

A. Una reflexió de base: El fet / acte d'habitar un espai de representació.
Aquell que habita
Aquell que és habitat
Aquell que és generat en l'acte d'habitar
* Aquesta reflexió pot extrapolar-se a la vegada a qualsevol altre espai i a tot fet / acte d'habitar.

B. El laboratori de moviment i creació: Una imatge i una acció / situació concretes a partir de les quals començar a treballar.

L'espai habitat :
- fils de niló cadascun amb una pinça metàl•lica, que pengen del sostre.
- papers blancs, mida A0, que pengen de dues de les pinces.
La manera d'habitar l'espai / dues presències :
  (*1) : (una dona) de principi a fi present en l'espai, aquell qui habita.
 (*2) : (un home) que entra i surt de l'espai, aquell qui construeix i canvia  el paisatge d'aquest espai escènic.

- Creació i posada en escena

A. La dimensió escènica:

Treballar amb l'espai escènic és aprendre a tractar amb un instrument de representació, amb un espai de ficció. Aquest espai, a diferencia d'altres espais comuns, té el poder d'igualar a subjectes i objectes a una mateixa qualitat d'imatge: fer del subjecte objecte i de l'objecte subjecte. Aquesta característica específica fa possible que ens emancipem, per una estona, de la condició i de la lectura utilitària de l'espai. L'escena també és un espai predeterminat, però recrea una distancia que permet l'observació i el diàleg amb les lectures predeterminades.   
Ariadna Estalella, reflexions després d'un assaig, 21.11.08

• El moviment, la dansa i la presència de l'intèrpret: El moviment com a mitjà per experimentar canvis d'estat físics. Atenció a la pausa, al silenci i a l'exploració d'altres maneres d'estar en escena.
• L'articulació coreogràfica.
• La dramatúrgia i el desenvolupament de l'acció escènica. La relació del moviment amb l'espai: l'ús de l'espai com a generador de diàleg i de construcció de relats. Articulació dels canvis de l'espai escènic.
• La proposta d'un espai escènic habitat. El treball amb materials i amb una construcció escenogràfica com un element dramatúrgic.

B. La dimensió / l'aproximació gràfica:
En l'equip de treball-creació hem contat amb una artista gràfica, Ariadna Serrahima. Les aportacions particulars d'aquesta artista en el terreny escènic han estat enriquidores i, curiosament, molt útils (tenint en compte que els llenguatges escènic i gràfic treballen de manera molt diferent).
L'aspecte clau del treball en comú amb l'Ariadna Serrahima s'ha dut a terme en paral•lel a la creació escènica.
Ella ha articulat els materials de documentació generats al llarg del procés de creació, continguts teòrics, reflexions i documents que donen suport al procés de treball i que constitueixen gran part del projecte. La seva feina consisteix en donar visibilitat a la part invisible del projecte.

Aquí hi integrem:
El mitjà audiovisual: enregistrament dels assajos i del treball, de les converses entre l'equip i de l'equip amb el públic.
La fotografia: fotografies dels assajos i de les mostres obertes, la fotografía com a suport / llenguatge per treballar conceptes I propostes de treball paral•leles a la creació escènica. 
La transcripció i la documentació escrita: transcripció de les reflexions i de les preguntes entorn i al llarg del procés, textos més metafòrics, bibligrafia i referències, dibuixos, notes, etc.

Valoració pròpia: per Ariadna Estalella

Ens convertim en imatges on submergir-se és un projecte de creació i a la vegada una recerca, una reflexió.

Al llarg del procés de creació un dels aspectes més importants és el diàleg al voltant les idees, de les imatges i dels elements de partida i el com aproximar tot aquest ideari a la proposta escènica: un treball que es desenvolupa en temps-espai. Partíem d'una proposta inicial molt complexa, que volia integrar diferents elements i llenguatges i és precisament aquesta complexitat el que ens mou a engegar un diàleg previ. Ens sembla necessari questionar les idees i els elements de la proposta inicial.
L'encontre amb el coreògraf João Fiadeiro, en el context del taller de C.T.R. i les sessions de coaching emmarcades dins del Cicle Duplo Sentido organitzat per la Porta, em proporcionen unes eines fantàstiques per prendre decisions referents al projecte. L'experiència a través del taller i el coaching serà molt útil alhora de trobar la direcció i acotar la proposta escènica.

La premissa és molt clara: comencem a treballar a partir de només un dels elements, d'una de les imatges. La reflexió implícita en aquesta decisió és que un projecte que integra una pluralitat de llenguatges i d'elements necessita que cadascun d'aquests sigui treballat en profunditat i amb coherència. És necessària l'escolta i el rigor per tal de trobar una coherència entre els diferents llenguatges / elements, si no, hi ha el risc de que el treball sigui més ambiciós que interessant, que els elements finalment no siguin ben utilitzats, i resultin superficials en relació a la proposta de dramatúrgia. Teníem tres grans condicionants: el temps, recursos limitats i poca experiència; raons de pes per reconsiderar el projecte.

Encara que sensibles a la proposta inicial, treballem a partir d'una imatge, d'un element i tractem d'entendre qué és i quina direcció proposa. Aquesta actitud d'escolta activa envers una decisió concreta, ha estat el més interessant del projecte. Treballar d'aquesta manera és una opció que ha condicionat el sí del projecte, la metodologia de treball i la peça resultant.

Ens convertim en imatges on submergir-se ha estat un treball d'escolta, d'insistència i d'aprofundiment per una banda, i un exercici de contenció per l'altra. Contenció a la tendència al control de les lectures i dels significats, i de la sobre-significació de l'intèrpret. També ha estat un treball al voltant de la manera com abordem l'ideari, el teixit abstracte, conceptual, intuïtiu contingut en la proposta, i la manera com ens relacionem amb tota aquesta informació prèviament a l'inici del treball i també durant el procés de treball en si.

/Creació sense títol/, és la peça escènica fruit dels tres mesos de treball en el projecte Ens convertim en imatges on submergir-se. És una creació en certa manera finalitzada pel que fa el treball de moviment i en l'aspecte dramatúrgic, però encara incompleta en els aspectes tècnics, d'estructura escenogràfica i de mise-en-scène.

Per tal de completar la creació és necessària una segona fase de treball. La peça proposa un espai íntim on moviment, dramatúrgia, il·luminació i instal·lació escènica són elements d'un mateix paisatge, sempre en diàleg. No hi ha jerarquia entre els diferents elements, cap s'imposa a l'altre. Proposen cadascun una dimensió del treball.

Per tal d'arribar a aquest punt és necessari el temps i l'espai perquè es puguin fer propostes i contemplar-se diverses opcions. En aquesta primera fase de treball de dos mesos i mig no ha estat possible aprofundir en els aspectes tècnics i més relacionats amb la producció. Tampoc ho permetia el pressupost amb el què comptàvem. Així doncs, per tal de completar la creació és necessària una segona fase de treball.

Pel que fa l'aspecte econòmic, la dificultat principal amb la ens trobem al llarg del procés és que el pressupost s'havia fet previ a l'inici del treball i aquest no s'adaptava a la forma que anava prenent el projecte. Així, a mesura que aquest s'anava definint, ha estat necessària una nova actualització del pressupost. S'ha estat capaç però de compensar les noves despeses i variacions de cost al pressupost disponible i finalment el total de les despeses es manté pràcticament igual al pressupost entregat  inicialment.

Observacions de futur

/Creació sense títol/, és la peça escènica fruit dels tres mesos de treball en el projecte Ens convertim en imatges on submergir-se. És una creació en certa manera finalitzada pel que fa el treball de moviment i en l'aspecte dramatúrgic, però encara incompleta en els aspectes tècnics, d'estructura escenogràfica i de mise-en-scène.

Per tal de completar la creació és necessària una segona fase de treball en la que es desenvoluparien  els següents aspectes:

- Definició dels aspectes tècnics de la /creació sense títol/ : il•luminació i mise- en scène.
- Creació de l'aspecte sonor – musical per a la peça.
- Assajos tècnics amb l'objectiu d'obtenir gravacions i fotografies  professionals que serviran per l'elaboració del dossier i material de presentació de la peça.
- Elaboració d'un dossier del treball / material de presentació que ens faciliti la introducció en els circuits professionals (campanya de comunicació).

En aquesta línia es fa una sol·licitud de residència i de suport econòmic al programa de La Caldera Residències 2009, que ha estat concedida. L'espai i el període de treball s'utilitzarà per desenvolupar els següents aspectes:

Il·luminació
- Possibilitat d'experimentació amb les llums per tal d'arribar a la concepció del disseny d'il•luminació.

Mise-es-scène i escenografia
 -  Treball conjunt per tal de definir l'estructura i els materials de la instal•lació escenogràfica per tal que aquesta sigui més sòlida.
 - elaborar un plànol prototip de l'escenografia i materials perquè sigui reproduïble  en diferents espais d'exhibició.

Material de presentació i documentació del treball
  - Sessions d'enregistraments per tal de produir un bon dossier de presentació i  material de documentació del treball.
D'altra banda està previst:
1. Fer la sol•licitud als Fons 2009 de la E.A.D.C. per a la producció.
Amb aquest suport econòmic es desenvoluparien aquells aspectes tècnics, escenogràfics ja esmentats. A més, es duria a terme la creació Sonora-musical de la peça, que no s'ha pogut treballar en aquesta primera fase del procés de creació, conjuntament amb artistes sonors/ musicals.

2. Contactar l'organització Suïssa Pro-helvetia, així com alguns festivals d'arts  escèniques a través d'en Pierre-Yves Diacon, un dels co-creadors del projecte, de nacionalitat suïssa. Amb aquest propòsit estem treballant en el material audiovisual recollit per el•lorar un primer DVD de presentació.

3. Paral•lelament, les artistes Ariadna Serrahima i Ariadna Estalella estan treballant conjuntament en la creació d'una peça gràfica que documenti i reculli els diversos materials generats al llarg del procés de creació, les reflexions conceptuals i artístiques que acompanyen la creació, imatges, etc.

Aquesta peça gràfica acompanya i dóna suport al projecte de creació escènica Ens convertim en imatges on submergir-se. Però ha anat prenent forma pròpia i s'ha d'entendre com una creació diferenciada, un nou projecte en sí mateix. Projecte que proposa de nou la col•laboració entre llenguatges. Un cop finalitzat, hi ha la intenció de presentar el projecte/ peça als Premis LAOS de disseny gràfic.

El projecte Ens convertim en imatges on submergir-se es va presentar amb la peça /Sense Títol/ en el marc del festival LP'09.

Creació: Ariadna Estalella, Pierre-Yves Diacon i Ariadna Serrahima
Idea, direcció i interpretació:  Ariadna Estalella
Performance i suport dramatúrgic:  Pierre-Yves Diacon
Concepció gràfica i col·laboració conceptual escenografia: Ariadna Serrahima
Suport tècnic i il·luminació: Anna Rovira

Una producció del Paraigua Artístic: Itineràncies
Aquest pojecte ha comptat amb el suport de espais còmodes de col·laboració de La Porta i de la E.A.D.C. Generalitat de Catalunya i la Cie. Mondes Transversaux (Suïssa)