http://anatomia-poetica.blogspot.com
Un diàleg poètic entre la sensació carnal de la boca, la gola, l'aire i els ulls, i la seva imatge conservada i detinguda en instants fotogràfics. Un diàleg entre la sensualitat i la seva imatge.
L'evolució de la mirada mèdica a occident, des dels estudis anatòmics del cos disseccionat fins al cos transparent que actualment permeten les noves tecnologies, ha influït i continua conformant la nostra manera d'entendre i pensar el cos.
Anatomía poética, el nou projecte de recerca d'Elena Córdoba, és una immersió en la tradició anatòmica occidental (que, amb el seu discurs teòric, filosòfic i la seva iconografia, en ocasions d'una torbadora bellesa, ha determinat la visió mèdica de l'ésser humà). D'una banda, s'ha proposat visitar amb la cineasta Sylvia Calle algunes de les col·leccions anatòmiques més importants d'Europa, documentant-se, tenint accés als tractats originals i recopilant tota mena d'informació visual. Paral·lelament, està desenvolupant un treball d'estudi amb diferents intèrprets, centrat en grups musculars concrets, acompanyat de sessions fotogràfiques realitzades per Javier Marquerie Thomas. Una especial transposició en cossos vius de les seves reflexions que estan generant un material visual tan potent com rigorós.
Elena presentarà a La Caldera les primeres aproximacions a aquest projecte, que va rebre el suport de La Porta amb un espai còmode de col·laboració el 2007, acompanyament que estem ampliant oferint a la creadora madrilenya dos mecanismes de visibilitat. D'una banda, les dues presentacions que es duran a terme a la sala 0 de La Caldera (espai que ja va acollir el 2005 la presentació en procés de la seva obra Quedémonos un poco más sentados dintre del cicle Apunt.A) i, de l'altra, amb la col·laboració d'Hugo Barbosa (membre del col·lectiu Neokinok), un blog específic perquè Elena pugui publicar regularment tot el material textual i visual resultant del seu procés de recerca.
Desde hace tiempo miro el cuerpo y sus movimientos como materia de mi trabajo, y sin embargo las visiones del interior del cuerpo me perturban profundamente. Si intentara explicar de forma racional esta sensación vertiginosa que se me produce en el cuerpo cuando me enfrento a la idea o a la representación de nuestras vísceras, tendría que decir, que mi sensibilidad (o mi cuerpo) rechaza lo que la constituye. Una contradicción demasiado profunda para seguir pensando y mirando al cuerpo con ella comiendo me la oreja.
Anatomía Poética es un acercamiento al interior del cuerpo, a todo lo que esta más adentro de la piel. Este acercamiento va a ser un largo proceso de estudio, contemplación y trabajo al que me gusta no poner formatos ni fechas. Busco, a través de él, algo que va más allá de sacudirme el miedo a mi interior; algo que va más allá, incluso, de la reconciliación con nuestro ser (frágil) de carne; busco levantar las capas del cuerpo hasta encontrar el alma o el hueco que deja su ausencia. Una tarea inocente e ilusionada.
Elena Córdoba
El conocimiento de la estructura del cuerpo humano es el objeto de la anatomía. Esta ciencia es la parte más bella de la física: sólo ella puede enseñar al hombre a penetrar en el secreto de su existencia y de su vida. Todo el universo no nos ofrece un espectáculo más interesante. Una de las razones que se oponen al progreso de esta ciencia es la dificultad de su estudio. Para instruir a los hombres es necesario seducirlos a través del atractivo del placer y ¿cómo dar consentimiento a la imagen de la muerte?
Cours complet d'anatomie peint et grave en couleurs naturelles
M. A. E Gautier D'Agoty
Porque la mecánica de nuestros ojos, que reposan en los vastos horizontes, nos enseña una gran verdad. Es preciso que el pensamiento libere el cuerpo y lo entregue al universo, que es su patria verdadera: Hay un profundo parentesco entre nuestro destino de hombres y las funciones de nuestro cuerpo.
Alain
