Composició en Temps Real (CTR) és el nom que s'ha donat al treball d'investigació desenvolupat per João Fiadeiro juntament amb diversos col·laboradors nacionals i internacionals des de 1995. CTR ha aconseguit consolidar-se com a una metodologia de composició i improvisació que proporciona a l'intèrpret un marc de referències i instruments de treball perquè pugui situar-se en l'espai de representació en funció d'un acte d'elecció.

La terminologia de CTR s'aplica a altres àmbits de producció artística i és tangencial a alguns contextos de producció teòrica, com la filosofia, les ciències cognitives o la semiòtica. La seva doble vessant teòrico-pràctica es reflecteix en els models de transmissió, que van des del workshop al taller d'investigació o la conferència-demostració. La necessitat d'exposició teòrica i l'enfrontament amb l'espai pràctic d'acció és un segell distintiu d'una investigació que es vol mutant i que reivindica per a si mateixa el fràgil espai de la investigació a través de l'art.

Tots hem viscut l'experiència de perdre el fil, de perdre el nord, de no saber el final d'alguna cosa i, durant un instant, sentir-nos sumits en la incertesa en relació al que ara ve. Sabem com aquest estat desperta innombrables tensions internes en el cos, transformant-lo en un veritable camp de batalla, en el qual l'evidència lògica de no saber s'oposa al reflex natural de protegir-nos.

El mètode de Composició en Temps Real proposa la qüestió següent: Com substituir la dependència que tenim en relació a un futur que sabem que no pot ser anticipat? Com omplir aquest buit, aquest forat?

I la resposta que proposa és la següent: L'única manera de mantenir-nos sintonitzats amb el present (i encara més, amb el passat que necessitem per seguir endavant) és mantenir-nos oberts i disponibles per ajustar-lo i reorientar-lo en funció de les noves informacions a què anem tenint accés. És acceptar que algunes de les conviccions sobre les quals construïm la nostra existència han de ser, com a mínim, qüestionades. És acceptar que, tot i que aparentment ens movem linealment del passat cap al present, fem un doble moviment de mirar endavant en la direcció del passat i mirar enrere en la direcció del futur.

João Fiadeiro