A Gérald Kurdian li agrada definir-se com un performer sense funció precisa; produeix, des que ha abandonat Belles Arts, espectacles lo-fi articulats entorn d'accions ordinàries (parlar, caminar, saltar), micro danses (mambo, tango, jerk) i cançons d'amor.
Artista atípic i misteriós, Gérald Kurdian estava fins ara més aviat conegut pels seus discs-amos i els seus concerts produïts sota el nom de This is the hello monster!
Recitals folks musicals, improvisacions, badomeries, Gérald Kurdian sembla interpretar música com alguns juguen al pòquer i funciona (!). Escrites en el seu quart, les seves cançons d'amor són compostes amb sintetitzadors i instruments de fortuna trets de la seva infantesa.
Viatgen a continuació d'un medi a l'altre, una mica a la manera d'un contrapunt conceptual.
Paral·lelament a aquesta pràctica de songwriter tímid, Gérald Kurdian s'orienta cap a la dansa contemporània integrant la formació EX.E.R.CE sota la direcció de Mathilde Monnier i Xavier Le Roy (2007) abans de col·laborar amb Estzer Salamon, Mette Ingvartsen, Xavier el Roy, Thiago Guedes, etc. a França i a l'estranger.
Enriquit per aquestes experiències, tant al terreny musical com al de la dansa contemporània, desenvolupa avui en dia un treball de performances musicals (Royal Gala (2006), 1999 (2009)) presentat en contexts tan diversos com el festival des Innaccoutumés 09, La Villette, el Circular Festival (Porto), le Plateau Frac-idf, el Centre Coreogràfic de Montpellier, el Centre Clark (Montreal) o el Sommer Bar du Tanz im August 07 Festival (Berlín).
D'altra banda segueix les seves investigacions sonores en el marc de projectes radiofònics documentals amb el Taller de Creació Radiofònica de France Culture (Je suis putain (2006); 6 mois, 1 lieu et le comportement de l'ensemble (2009)) o en el context de festivals de dansa (Archive Now (2010))
Treballa actualment en l'escriptura de 18 cançons (ou comment, de joie, le phoenix ému s'éteint o com, d'alegria, el phoenix emocionat s'apaga), un espectacle coral sobre les modes de representació de la passió en el cinema i celebrarà a l'abril 2010 l'estrena del seu primer àlbum epònim de This is the hello monster! (An avant-pop solo band).
